Usuarios registrados


Rastres de marxa, escarbat piloter

Rastres de marxa, escarbat piloter
Comentarios: 0 atomasvidal

Google Adsense Block

Principal / Otros / Can Coll - Collserola / Desaigues a Can Coll 1/2

Desaigues a Can Coll 1/2

Desaigues a Can Coll 1/2





Image Details

Descripción: Collserola
Can Coll
23-10-2005

Detall dels desaigues de les torres de Can Coll.

Nikon Coolpix 4500, a pols, ISO100, 1/118, f10.5, -0.70EV.

Nivells, Màscara d'enfoc.
Fecha: 14.03.2006 07:51
Impactos: 1675
Descargas: 1
Puntuación: 0.00 (0 Votos)
Tamaño de archivo: 74.8 KB
Envíado por: Francesc Baldrís
Palabras clave: Collserola, Can, Coll, Cerdanyola, Vallès, Occidental

Prodigy 4image Theme by Moxet Khan

EXIF Info

Fabricante: NIKON
Modelo: E4500
Tiempo de exposición: 1/118 sec(s)
Valor de apertura: F/10.5
Velocidad ISO: 100
Fecha de creación: 23.10.2005 12:48:09
Longitud focal: 27.1mm

Discussion

Autor: Comentario:
atomasvidal
Miembro

Fecha de alta: 20.07.2005
Comentarios: 1324
Les gàrgoles

De l' época de la construcció de les catedrals fins a finals del segle XIX les gàrgoles (desaigues pluvials) han estat un motiu de creació per part dels artesans i d' ornamentació en la construcció.
Primer eren bàsicament de pedra , però a finals del XIX moltes bòviles van fabricar aquests elements al existir ja un personal més format que debia fer motllos de guix per produir-les. L' existència de la Llotja va permetre aquesta formació.
Es produexen a partir de motllos de guix , en les parts suficients per permetre desmoldejar sense que hi hagin "enganxades".
El motllo es cobreix primer amb una capa fina de sabó de sosa per protegir-lo. Desprès s' omplena de barbotina que es va fixant a les parets del motllo. La barbotina es una barreja de fang amb aigua amb consitència lìquida. L' aigua va essent retinguda per el guix i el fang es fixe a les parets.
Quan la paret de fang es prou gruixuda i uniforme es buida la barbotina sobrant, es deixa reposar i es obre el motlle. Desprès es posen a secar els motlles.
La peça de fang es deixa secar en un lloc ombrívol i es porta a coure als forns d' on surt una terra-cuita ornamental.
Són peces sense engalbe ni esmalt però amb una gran resistència al temps si estàn ben cuites.
A finals del segle XIX i principis del XX va tindre molt d' èxit aquest tipus d'ornamentació empreada a masies i edificis nobles. És un treball artesà simple però efectiu.
La creativitat, els motius sempre han estat un tant mitològics, endimoniats i fins i tot obscens, però sense moltes variacions.
Molts cops cal saber mirar amunt i fixar-se en els petits detalls. Molts cops totes les gàrgoles són diferents unes d' altres.

Armand
14.03.2006 15:11 Offline atomasvidal atomasvidal at yahoo.es
Francesc Baldrís
Miembro

Fecha de alta: 29.04.2005
Comentarios: 16027
Molt interessant

l'explicació històrica i tècnica que dones. Te l'agraeixo molt.
14.03.2006 20:43 Offline Francesc Baldrís fbaldris at sigmascorpii.com
rcasafont
Miembro

Fecha de alta: 28.08.2005
Comentarios: 369
molt original

veig qu'has aprofitat a les mil maravelles el raig de sol que cau sobre la gargola, fent-la sobresortir d'un fons neutre. bona foto.
...i agraïr a l'armand (quin fenomeno), la precisa explicació sobre les gargoles.

salutacions.

ramon.
14.03.2006 20:54 Offline rcasafont rcasafont77 at hotmail.com