| Descripción: |
Àger
26-11-2005
Cap de setmana amb pas continu de núvols per damunt de la Vall d'Àger, que va fer que, per les nits, no hi hagués manera de fer res d'una manera contínua entre clariana i clariana. Al dissabte al matí, i amb presses, ja que el Sol era tapat i destapat contínuament pels núvols, vaig intentar fer, per primera vegada, fotos del Sol en que es veiessin, a la vegada, la superfície del Sol i les protuberàncies. Després d'investigar per Internet i coneixent l'experiència d'altres companys, l'exposició havia de ser lenta, al voltant de 1/25 i tancant el diafragma perque el Sol no sortís molt brillant. Això per que faig servir un trípode fotogràfic, sense una muntura amb seguiment (motors). El resultat obtingut no es podrà millorar sino faig servir una muntura amb seguiment i fent ràfegues i després sumant les imatges, permetent guanyar molt més contrast i qualitat (i encara més si fes servir la càmera que faig servir per fotografia astronòmica nocturna). Al menys es veu tot el que s'ha de veure i és un començament.
Per una banda es veuen les protuberàncies, a la dreta del disc, de la meitat cap amunt. Quan aquestes, en comptes de veure's contra el fons del cel, es veuen contra el disc del Sol es veuen negres (per contrast de temperatures), normalment allargades (per això se les anomena "filaments"), o com en aquesta foto més petites i arrodonides. També es veu una fulguració (la taca blanca, al centre, una mica a dalt i a l'esquerra) que són les que provoquen les tempestes solars que tant afecten a les comunicacions. I, també es veu, la "superfície arrugada" del Sol (que no és la superfície del Sol, ja que no estem veient el Sol que es pot veure a simple vista sino la capa superior: La Cromosfera). I una taca, en un dels costats de la fulguració. L'halo vermell al voltant del Sol és llum paràsita, molt difícil d'eliminar.
Si la llum del Sol la fem passar per un prisma (o una xarxa de difracció) aquesta es desconpon en el que s'anomena l'espectre. Aquest està format per tota una banda (horitzontal) de colors amb ratlles brillants i fosques verticals. Aquestes ratlles fosques (d'absorció) indiquen els elements dels que està format el Sol. L'element fonamental en el Sol és l'hidrogen i forma varies ratlles. Una d'elles és la de la ratlla alpha (situada a la part vermella i d'infraroig de l'espectre, per això el color dominant que es veu). Bé, el filtre que porta el telescopi, el que fa és filtrar tot l'espectre excepte una petita franja al voltant de la ratlla en qüestió. Quan més estreta és aquesta franja més qualitat té el filtre (i molt més car, i aquest telescopi és el que han aconseguit que tingui un preu raonable, en comparació a tota la resta). Hi ha filtres fets sobre altres ratlles, com les del calci.
Nikon Coolpix 4500, disparador mecànic (suport casolà).
ISO100, 1/15, f8.3. Enfoc automàtic, mode manual per indicar la velocitat d'obturació i el diafragma, mode macro.
Telescopi PST de Coronado. Ocular Tal (rus) de 25mm (tipus Plösl). Adaptador universal de digiscoping. Trípode Manfrotto 055 nat 3, ròtula 501 Pro.
Nivells, màscara d'enfoc, reenquadrada. |
