Material present a la part central d'aquesta nebulosa va acabar formant el cúmul d'estels joves i brillants que s'hi veu (NGC2244) fa uns 4 mil·lions d'anys. Els vents generats per aquests estels erosiona la part central de la nebulosa creant el "forat" que s'hi veu quedant aïllat per una capa de "pols" i gas calent. Llum ultraviolada provinent dels estels calents del cúmul fa que la nebulosa es converteixi en nebulosa d'emissió. La nebulosa (present a la mconstel·lació de l'Unicorn, Monoceros en el nom oficial en llatí) te un diàmetre d'uns 100 anys llum i està a una distància d'uns 5000 anys llum.
Telescopi: Borg 77 ED + aplanador de camp. Montura Atlas EQ-G d'Orion. Telescopi de seguiment EZG-60 de Lunático. Càmera de seguiment Luna QHY6.
Canon 5D modificada (filtre d'infraroigs original retirat i substituït per filtre Baader). Suma de 14 imatges de 15 minuts cada una en RAW i ISO 1600 (equivalent a una exposició de 3 hores i mitja). Exposicions fetes entre les 00:30h i les 04:00h (hora oficial) a Àger de la nit del passat divendres 16-01-2015 al dissabte 17.
Suma d'imatges feta amb el programari DeepSkyStacker. Imatge tractada amb el programari PixInsight.