El nom de nebulosa planetària ve de que vistes amb un telescopi amb poc augment semblen el disc d'un planeta. Es formen cap al final de la vida d'un estel, a partir de les capes més exteriors d'aquest que són expulsades. És un estat transitori ja que la nebulosa es va expansionant fins fer-se molt tènue i desaparèixer.
Te una edat estimada entre 3000 i 4000 anys i està uns 1250 anys llum de nosaltres. La seva dimensió aparent al cel és de 8 x 5,7 minuts d'arc (la lluna plena fa 30 minuts d'arc).
Va ser descoberta per Charles Messier el 1764
Telescopi: Newton Sky-Watcher de 200mm de diàmetre a f5. Muntura Atlas
EQ-G d'Orion. Telescopi de seguiment EZG-60 de Lunático. Càmera de
seguiment Luna QHY6.
Càmera: Starlight Xpress MX-916USB. Filtre de l'hidrogen alfa.
Suma de 8 imatges de 15 minuts cada una (equivalent a fer una exposició
de 2 hores). Exposicions fetes la nit del 24 al 25 d'agost de 2014, entre les 00:00 i les 04:00 (hora oficial) a Àger.