Mentre fotografiava aquesta parella de xarrasclets (la única que he vist per la maresma) el Sol es tapava i destapava constantment i no hi havia manera d'encertar l'exposició. El xarrasclet es veu inclinat per que estava en un pendent d'una illa, el que no l'impedia descansar tranquil·lament.
Feia moltes setmanes que no tornava pel Delta del Llobregat i en tenia moltes ganes. Hi havia la barreja d'ocells hivernals i estiuencs característics d'aquesta època i, per sort, no ha fet tant mal temps com es preveia.
Volia saludar a tothom però, curiosament, estava pràcticament tothom desaparegut.
Nikon Coolpix 4500, disparador mecànic suport casolà.
ISO100, 1/160, f4.9, -0.70EV. Enfoc manual, prioritat a la apertura, mode macro.