Aquest limícol el tenia tant a la vora que si intentava fer-li una foto de cos sencer em quedava amb molt de vinyetatge. Vaig esperar a que girés el cap, per veure-li més el bec i la cara però no va col·laborar.
Feia moltes setmanes que no tornava pel Delta del Llobregat i en tenia moltes ganes. Hi havia la barreja d'ocells hivernals i estiuencs característics d'aquesta època i, per sort, no ha fet tant mal temps com es preveia.
Volia saludar a tothom però, curiosament, estava pràcticament tothom desaparegut.
Nikon Coolpix 4500, disparador mecànic suport casolà.
ISO100, 1/84, f4.8, -0.70EV. Enfoc manual, prioritat a la apertura, mode macro.