Un element fonamental de la religió de la civilització nurhàgica era el culte a l'aigua. Aquest culte es manifestava a través de pous sagrats, fets amb blocs de pedra als que s'accedia a través d'escales de pedra que permetien arribar al nivell de l'aigua. La part superior del pou podia estar circunvalat per un recinte circular de pedra, o per un petit edifici.
El pou sagrat de Santa Cristina (del 1300 a.c.) està molt ben conservat i està fet de blocs de pedra basàltica. Està compost, com els altres pous sagrats, de tres parts: Atri, escala i cambra. Està rodejat de murs paral·lels que acaben en un mur circular, tot rodejat d'un mur el·líptic de 26 x 20 m. És el que queda d'una cobertura totalment de pedra. L'escala d'accés, que és la més gran dels pous sagrats, està formada per 25 esglaons i te forma trapezoidal. La planta te 2.54 m de diàmetre i te un dipòsit circular. El pou fa 7 m d'alçada. Avui en dia encara filtra aigua i, en determinades èpoques de l'any, l'aigua arriba a cubrir el primer esglaó.
Entre altres cabanes esparses, al voltant del temple del pou, hi ha una gran cabana circular per a reunions. En aquesta, i en la part circular del temple, es pot apreciar, rodejant tot el recinte intern, un pedrisc que servia per asseure's.
Al sud-oest de l'àrea arqueològica del pou sagrat es troba un nuraghi rodejat de cabanes, algunes d'elles de forma oval allargada i perfectament conservades en la seva integritat, alçades i cobertes completament en pedra.
El nom de l'àrea arqueològica prové de que està en el àrea d'una esglèsia dedicada a Santa Cristina.
Olympus SP-310. Mode automàtic. A pols.
Nivells, To i saturació. Màscara d'enfoc en cada foto individual.