A les vessants Nord del Montsec, a les obagues i a la zona dels congostos apareix la vegetació clímax formada per roure martinenc i roure de fulla petita.
El roure martinenc es distingueix perquè el bordre de les fulles és més lobulat que el roure de fulla petita que el té més punxenc. Les fulles del roure martinenc són més grosses que les del roure petit i són pubescens per l'envers. El pecíol de les fulles en el roure martinenc és més llarg que el martinenc que quasi no en té.
Aquesta vegetació la trobem al tres Montsecs, Estall, Ares i Rúbies i es senyal d'una vegetació molt ben conservada. Que duri¡¡¡.
Si algú está interessat en la botànica del Montsec hi ha un llibre d' un ex-company d' excursions, en Angel Romo (1984) Flora i vegetació del Montsec, publicat tant per l'I.E.C. com per l'Institut d'Estudis Andorrans.
En tot cas aquests roures s'hibriden molt i cada cop és més difícil trobar un exemplar pur.
Foto feta al costat del prat d'en Lluís a la zona de la paret Catalunya del Congost de Mont-rebei.
Foto feta amb la Nikon Coolpix 4.500, a pols i sense boira.
Tractada amb Autoeye, Photoshop 7, Neat Image i Editor HTML